FISTBOL

Esport d'equip en el que els jugadors colpegen una pilota per sobre d'una xarxa d'una banda del terreny de joc a l'altra. Com al voleibol i el tennis l'objectiu és fer arribar la pilota al terreny de joc contrari sense que els oponents la puguin tornar, colpejant-la amb els punys o els braços. Una vegada ha passat la xarxa, la pilota es pot tocar fins a tres vegades per qualsevol dels cinc jugadors de l'equip - amb un bot permès després de cada contacte.

POLO

Esport eqüestre en el que dos equips muntats a cavall competeixen per fer-la entrar la pilota en la porteria contrària colpejant-la amb una maça.

LACROSSE

Esport que enfronta equips de deu jugadors que porten un pal (crosse) amb una xarxa a la part superior amb la qual capturen i es passen una pilota de goma amb l'objectiu d'aconseguir gols fent-la arribar a la xarxa de l'equip contrari.

Equips
Es composen de tres davanters, tres migcampistes, tres defenses i un porter.

Terreny de joc
La superfície del terreny de joc pot ser de gespa natural o artificial.

Proteccions
Els homes juguen amb casc per mantenir la integritat corporal, metnre que les dones utilitzen només ulleres, ja que les embestides brusques no estan permeses entre les jugadores.

CESTA PUNTA (Pilota Basca)

Modalitat de la pilota basca, anomenada Jai-Alai en euskera, que te com a element més significatiu la cistella. Amb ella es recull la pilota i després de prendre impuls es llença contra la paret del frontó.

Els pes de la cistella oscil.la entre 200 i 600 grams, i la longitud entre 62 centímetres pels davanters i 68 pels defensors. La profunditat de la cavitat de la cistella és de 15 centímetres. Està fabricada amb fusta de castanyer i teixida amb vímet, tot i que en l'actualitat s'empren també materials sintètics. La forma de la cistella corba, còncava, allargada i estreta, prové de l'antiga chistera. S'encaixa a la mà com un guant i disposa d'una bossa que ajuda a retenir la pilota.

Es juga generalment en frontons de dimensions entre 54 i 60 metres. La modalitat habitual és la de parelles i els països en que aqauest esport està més estés son Espanya, França, Mèxic, Estats Units i Filipines.

FRONTENNIS (Pilota Basca)

Variant de la pilota basca que es caracteritza per jugar-se amb una raqueta similar a la de tennis. El jugador ha de colpejar la pilota amb la raqueta abans que boti dos cops al terra de l'espai de joc i fer-la tocar el frontis per tal que després torni al terreny de joc.

Orígens
El frontennis te el seus orígens a Mèxic on va començar a jugar-se en els frontons cap als inicis del segle XX.

Terreny de joc
El frontennis es juga en frontons de 30 metres de llarg per 10 d'ample, més curts que els tradicionals de mà o pala curta. Per edificar el frontó s'apliquen diversos criteris constructius: selecció d'un tipus de terreny pla i amb compactació suficient. El terra és de formigó armat i els murs de maó massís amb un revestiment de morter ciment. L'orientació ideal per a instal·lacions a l'aire llliue és aquella que evita els vents dominants y l'efecte dels raigs solars sobre els ulls dels jugadors.

Les parets del frontó tenen una sèrie de senyals, unes divisions per a establir les distàncies de les sacades que permeten també al jugador conèixer la seva situació. Cada divisió està separada de l'anterior por 3,5 metres. Per tant, el frontó està dividit en 8 quadres més 2 metres. Totes les parets han de tenir en el seu contorn una xapa metàlica de 10 centímetres d'ample.
Les parets del frontó són:
1) El frontis
És la paret de la part frontal del frontó on totes les pilotes han de tocar per a que les jugades siguin vàlides. Té 10 metres d'ample per 10 d'alt. El més caracteristic d'aquesta paret es que, des del terra fins a una alçada de 60 centimteres, està delimitada una zona per una xapa metàlica de 15 centimetres d'ample, per sota de la qual no poden tocar les pilotes.
2) La paret lateral
Aquesta paret està senyalitzada amb tots els números del frontó. Medeix uns 10 metres d'alt i 30 de llarg.
3) La paret de rebot
És la paret situada en la part del darrera del terreny de joc i queda paral.lela i encarada al frontis. No te cap senyalització.
El costat del frontó que no té paret s'anomena contracancha.

Pilota

La pilota és de goma.

Modalitats
El frontennis es una de las poques especialitats de pilota basca on participen dones en competicions internacionals..

SLAMBALL

Esport creat a les acaballes del segle XX, que combina elements del bàsquetbol, el rubgi i l'hoquei. Es caracteritza per la seva gran espectacularitat afavorida per la presència sobre el terreny de joc de llits elàstics, que permeten als jugadors realitzat grans salts.

Pista de joc

És una superficie similar a un terreny de joc de basquetbol, amb quatre llits elàstics a l'àrea pròxima a cada cistella, disposats dos en sentit horitzontal i els altres dos en sentit vertical.
Com a mesura de seguretat, el cèrcol que envolta la cistella no és de metall sino que es troba recobert per una goma protectora.

Equips
Els equips es composen de quatre jugadors: Un handler, encarregat de pujar la pilota i distribuir el joc; dos gunners, que son els atacants i un stopper, que defensa dintre de l'àrea de tres i que se situa sobre el llit elàstic sota el cèrcol. Pot encistellar qualsevol dels jugadors de l'equip.

Partits
Es juguen dues parts de deu minuts cadascuna, repartides en quatre quarts de cinc minuts. El cèrcol està situat a 3,05 metres de alçada. La pista és de 28 metres de llarg per 16 d'ample i limitado per parets, la qual cosa impedeix que la pilota surti fora i permet una més gran rapidesa del joc. Per a realitzar les jugades és obligatori botar la pilota, pero només fora de les àrees de tres. Dintre de les àrees el movimient és totalment lliure amb només dues excepcions que comporten canvi de possessió:
1) Quan dos atacants boten simultàniament en el mateix llit elàstic.
2) Quan un atacant en possessió de la pilota bota dues vegades en el mateix llit elàstic amb l'esfèrica retinguda.

Puntuacions
Les puntuacions poden ser de dos i tres punts. Els tirs valen dos punts quen s'encistella des de dins de l'àrea sense que el jugador tingui contacte amb el cèrcol. valen tres punts les cistelles convertides per llançaments des de fora de l'àrea i també els mats. Aquest sistema de puntuació obliga els equips a intentar puntuar amb mats, fent més espectacular el joc.

Normes
Igual que en el fútbol americà, es pot embestir un contrari sempre que no se l'agafi i tampoc quan l'embestida es produeix durant un salt cap als llits elàstics.
Agafar o embestiur en ple salt es considera maniobra ilegal. Un cop els jugadors són a la zona de ls llits elàstics, només se'ls pot aturar fent-los un tap. En cas de maniobra ilegal, o de contacte dins de l'àrea, es castiga l'infractor amb penalti.
Un mateix jugador pot cometre fins a tres faltes abans de ser expulsat.
El penalti s'executa amb una entrada de l'atacant que ha rebut la falta, al qual ha d'intentar intreceptar el defensor adversari només amb un salt. A partir de la cinquena falta d'equip, es canvia l'entrada per una jugada que se inicia des del centre de la pista amb els jugadors situats dins de l'àrea contrària.

CRIQUET

Esport d'equip que es practica a l'aire lliure amb dos equips d'onze jugadors cadascun, amb la finalitat de, colpejant una pilota amb el bat, fer caure almenys un de dos bastons (wickets). L'equip guanyador és qui marca més punts o runs. Es juga sobre camp de gespa, més o menys ovalat (el·líptic). L'extensió no ha de ser inferior a la d'un camp de futbol. Al centre del camp hi ha un terreny rectangular que s'anomena pitch.

El criquet té els seus origens a Anglaterra i històricament ha tingut una gran acollida en els països de la Commonwealth. En els països del subcontinent indi (Índia, Paquistan ) i també al Carib és un esport de masses. El campionat mundial de criquet (ICC World Cup) es disputa cada 4 anys.

La pilota

La pilota de criquet és massissa i de tamany semblant a la de tennis. Té un nucli de suro cobert de capes de corda i, sobre aquestes, dues peces semiesfèriques de pell curtida unides per una tira del mateix material cosit a elles.

Aquesta costura -d'aproximadament mig centímetre d'ample- sobresurt uns milímetres de la superfície esfèrica, formant una imperfecció anomenada the seam en anglès, que és aprofitada pels bolejadors ràpids. Ells intenten que la pilota boti sobre el seam, provocant una petita desviació en la seva trajectòria que obligui al batejador a colpejar-la amb una aresta del bat, en compres de fer.ho amb la part central, enviant així la pilota a amns d'un defensor i per tant eliminant-lo.

Les pilotes de críquet van perdent velocitat i forma amb l'ús continuat. Els equips intenten conservar sempre brillant una de les seves meitats polint-la amb la seva roba i deixant que l'altra es desgasti i s'arrugui. Aquest procés produeix un efecte aerodinàmic de swing revers, és a dir, que un llançament que hauria estat out-swing amb pilota nova, pugui esdevenir inesperadament en in-swing amb una de gastada, atrapant al batejador.

Tanmateix, cal advertir que interferir en la condició de la pilota es considera joc molt brut. Els jugadors no poden utilitzar cap mètode artificial per accentuar la seva rugositat, més enllà que el desgast natural, ni emprar productes químics per mantenir polida i brillant l'altra cara. Enm canvi sé que està permès utilitzar substàncies naturals, como ara la saliva o la suor.

La vida útil reglamentària d'una pilota de críquet és de 80 overs, després dels quals l'equip que es troba bolejant té l'opcio de demanar-ne una de nova.